Santuari del Sant Crist

Es troba situat en un pla alçat sobre el meandre del Segre que senyoreja la ciutat de Balaguer, i des d’allí irradia la seva influència a les comarques de la Catalunya occidental i les terres de la Franja. Embolcalla la delicada talla del Sant Crist un conjunt arquitectònic imponent format per la seva església, el convent de les Clarisses, i les cases rectorals i del santuari. La primera església documentada en aquest indret és Santa Maria d’Almatà, que es construí sobre la mesquita Aljama i que tingué atributs de parroquial des de la conquesta definitiva per part dels cristians –l’any 1105- fins l’any 1351, quan es convertí en l’església conventual del monestir de Clarisses.

En aquesta església de Santa Maria es custodiava una molt venerada imatge del Sant Crist, que ja tenia la seva tradició escrita l’any 1585. La imatge es traslladà a l’altar major després de les importants reformes dutes a terme en el temple en les primeres dècades del s. XVII, i des d’aquell moment el temple passà a tenir el Sant Crist com a dedicació principal. A finals del s. XVIII el contínuu increment de visitants portà a la creació del cambril i a l’ampliació del temple, que passà a tenir les dimensions actuals. En la primera meitat del segle XX es construí la façana actual, sota la direcció de l’arquitecte Bernat Pejoan.

La imatge del Sant Crist que es venera avui és una còpia delicada de la imatge que fou destruïda l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil. És obra de l’escultor Joaquim Ros, i conserva el peu de la imatge original cremada. Diu la bella tradició que la imatge del Sant Crist de Balaguer fou la primera que es va fer al món. L’autor fou Nicodem, que encara tenia la imatge de Crist guardada dins seu. La imatge inicià un llarg periple des de Jerusalem cap al mediterrani, fins que pujà pel Segre fins aturar-se davant el convent de les Clarisses d’Almatà.