Història

Llegenda del Sant Crist
Sembla ser que tots els documents referents a l’arribada del Sant Crist a Balaguer van desaparèixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós. Ja l’any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que s´ha transmès de pares a fills a Balaguer:
La imatge del Sant Crist fou construïda per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforços estava cansat i descoratjat i s´adormí. Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.
Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d´aquella imatge, van agenollar-se i la van besar.
Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.
Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en l’armari durant una festa. Eleazar, per desmentir l’acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica. Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.
Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d´aigua va atansar la imatge als seus bracos. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada.
 

Presència al Pla d'Almatà i transformació del santuari
Des de fa molts anys, aquest indret ha estat un lloc d´oració. Ens hem de remuntar als temps en què Balaguer era habitat pels àrabs i aquests tenien el seu nucli de població en el Pla d'Almatà. Amb la reconquesta duta a terme pel compte Ermengol al segle XI, el cristianisme s'hi fa present. Bona part de l'edifici actual del santuari és d´aquella època. Era d´estil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al Plà d'Almatà, i es pot distinguir l'arc triomfal de l'àbsis en la terrassa des de la que es veu Balaguer. L’altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l’arc que sosté el cor.

Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons s'explicava, feia el Sant Crist, s'eixamplà el temple i es posà sota l’advocació de la venerada imatge de la Mare de Déu, que avui encara conserva aquesta veneració dels fidels. Es posà l’altar major al braç situat al nord. La porta principal s'obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.

A finals del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual. La imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.

L'any 1972 es va fer la renovació del presbiteri i l’any 1973 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro. L'any 1997 es feu l’obertura al sostre per donar llum al presbiteri.
L'any 2016 va ser designada Basílica menor pel Sant Pare Francesc, i des d'aleshores llueix els dos símbols del conopeu i el tintinacle, realitzats per artesans locals amb l'escut del Santuari del Sant Crist i un verset de Mn. Cinto Verdaguer. Es va fer la celebració el 9 de novembre de 2016.
 
Un hotel jove
L'hotel vinculat amb el Santuari va iniciar el seu servei al 1999, en una remodelació dels antics serveis d'hostatgeria del Santuari. Al 2008 es va fer una profunda remodelació i renovació de les instal·lacions i s'ha disposat de serveis moderns pels hostes.
La voluntat de sobrietat inherent a un hotel vinculat amb el Santuari del Sant Crist no està renyida amb unes instal·lacions de qualitat i una experiència agradable, en la que netedat, tracte familiar i exquisit són el lema de l'establiment. Amb el temps, s'ha dotat de sales de reunions i d'estudi i cada dia es cerca millorar l'atenció en les ofertes de restauració i en les estades.



Hotel Santuari

Pla del Reial s/n,

25600-Balaguer (Lleida)    

Tel. 973 449 617

info@hotelsantuari.com

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, accepta el seu ús.